A les eleccions locals del 2007 algunes persones sense massa consideració per mantindre la Vall neta van plenar el poble d’adhesius, reclamant “¡terrenos para el hospital ya!”. El més trist no és que una colla de desfaenats embrute tot el poble (i que un d’ells s’atrevisca a donar la cara com a president de no sé quina plataforma) sinò la seua forma de jugar en els sentiments de la gent.
El que dóna ràbia és que tota esta colla d’interessats s’aprofite de la bona voluntat de centenars de persones de la Vall que per qüestions de malaltia, a sovint derivades de l’edat, necessiten anar al metge a l’hospital. El que és realment trist és que s’aprofiten d’això, sobretot quan, per exemple, la culpa del transport públic penós (per no dir un altre adjectiu) que tenim al poble és bàsicament d’ells, del PP i del PSOE. Perquè la Vall s’ha instaurat en l’immobilisme des de fa molt i ens quedem fora dels projectes de transport metropolità de la Plana ara sense que cap dels nostres polítics diga res, i, mai millor dit, tornem a perdre el tren del transport públic, com fa desenes d’anys. Enlloc d’això, discuteixen de banalitats o de qui havia de sentar-se i qui no a la taula presidencial del sopar de caldereta de les festes de Sant Vicent.
Cada matí caminet a l'Estació del... Parc?
Però no dubteu que, al 2011, tornaran a donar la llanda amb la trola de l’hospital des d’una banda i amb plans de ZP per una altra. I eixe hospital que anaven a començar el dia després de les eleccions igual té una primera pedra posada en maig del 2011, tractant d’enganyar a tots de nou. I mentrestant, de collonades com fer carrers i carrers on només hi ha solars que plenen d’enllumenat públic (el paguem entre tots), quan encara queden desenes de solars al Polígon III per fer, no se’n cansen.
I haurà passat una legislatura i tindrem carrers i faroles en llocs on abans teníem muntanya o camp, i serà una desgràcia pels mosquits i una oportunitat per donar faena als dragons. Mentrestant cada matí faça fred o calor desenes de persones han d’embarcar-se en autobusos amb un horari penós de cara a l’Hospital de la Plana. I podríem fer un exercici de memòria i que algú ens diguera que perquè no va lluitar com tocava quan tocava i no tenim hospital encara.
Classificat com a: Uncategorized | Etiquetes: Ajuntament, Bloc, la Vall d'Uixó, valencianisme
El bipartidisme no és bo. L’alternança entre dos forces polítiques provoca acomodament, interessos personals i aprofitament de les administracions públiques. El bipartidisme oferix sempre les dos cares de la mateixa moneda. El bipartidisme és votar en contra d’una proposta només perquè la proposa l’altre. És la banalització de la política i la gestió pública. És l’enfrotament estúpid i a tota hora perquè sí. És ser incapaços de donar la mà de l’adversari, polític, i dir-li que eixa és una bona idea.
A la Vall en la pràctica tenim dos partits, el PSOE i el PP. Si l’un diu que fa sol l’altre dirà que està núvol, siga cert o no. I així no avança el poble. Sempre les mateixes baralles i discussions, la seua avorrida bronca permanent que fa que no vulguem saber res de la política. Però segurament hi ha una altra cosa de fer les coses.
Hi ha gent que no entenem la política com un negoci personal sinó com una manera de millorar el nostre poble. Gent que voldríem ser la veu de tots i treballar per acords entre tots. Gent que voldríem escoltar les propostes de les altres formacions, analitzar-les, i si són bones, tirar-les endavant entre tots. Hi ha gent que estem cansats de sempre les mateixes bronques, ja ho deia. Hi ha gent que no volem aprofitar-nos sinó servir al poble.
Afortunadament hi ha gent així. És qüestió de trobar-los, nosaltres, la gent del Bloc de la Vall, sabem que al 2007 ens vam equivocar. Vos demanem perdó, i creieu-nos que ho sentim més que ningú. Pròximament vos donarem explicacions i vos tornarem a demanar la vostra confiança. Perquè creiem, ara sí, que entre tots anem a poder. Perquè volem ser representats dels ciutadans i no una colla de gent que discutix per problemes personals als plens. Perquè volem parar-nos a escoltar els vostres suggeriments al carrer, saber què creieu que està mal a la Vall. Volem escoltar-vos, volem que ens utilitzeu per millorar el poble. Volem treballar per millorar el poble. Tot això només serà possible si vosaltres voleu. Si tu també creus que fa falta renovació i aire nou, tens un lloc al nostre costat.
Quina creu haver d’aguantar la doble moral d’alguns. El TSJCV ha donat permís a la Generalitat Valenciana per a tancar els repetidors que ACPV manté al Bartolo (Castelló) i el Montdúber (la Safor). Malgrat que des de fa uns mesos el 80% dels catalans poden vore Canal 9, el Govern Valencià demostra que la reciprocitat li dóna igual i l’únic que pretén és ofegar a ACPV.
Seria estúpid fer més ratlles i ratlles sobre com de censors són els governants dels valencians, però, i el Govern Central? Governat per un partit tan amic de la causa (sempre sóc irònic) resulta sobtant (més ironia) que el Partit Socialista no haja menejat un dit per a evitar el tancament de TV3, quan pot fer-ho. I tant! Damunt s’excusen en que és una transferència a les autonomies. Que no s’ha immiscuït quan ha volgut el Govern Central (el de ZP i altres) en assumptes autonòmics? I per què no ho fan ara per garantir la llibertat d’expressió?
Perquè la catalanofòbia dóna vots per la meseta (mireu personatges com Bono o Ibarra). El que no sabíem és que tanta por i tan rastreros són que la valenciana (ironia de nou) De la Vega també volia eixos vots a València.
Que els aprofiten. Nosaltres a la nostra. I és que el País Valencià no avançarà fins que el govern depenga d’una força pura i netament valencianista. Un altre dia vos parlaré de l’exempció del valencià a l’escola i Ciprià Ciscar-Joan Lerma. Un altre capítol dels que cal tindre en capçalera quan vindran al 2011 amb el “que viene la dreta, voteu útil!“.
Seria estúpid dedicar-me a escriure més ratlles i ratlles sobre la ponència estratègica del Bloc, molts ja se n’han referit al tema i hi ha opinions per a tots els gustos. De fet, en este blog no pretenc esdevindre un pensador més d’eixe think tank enorme que té el Bloc a la xarxa. No m’agradaria allunyar-me del que he viscut i visc més personalment.
Quan me vaig afiliar al Bloc a inicis del 2006 no m’afiliava al partit amb el qual havia col·laborat a les eleccions locals del 2003. Aquella força valencianista, que venia bé que era la veu dels valencians, a qui li parava tan bé el color taronja, no estava enlloc. M’afiliava a un partit que atravessava moments de canvi, difícils, ho sabia des de fora. Els seus anuncis en roig i blanc als diaris em resultaven una de les coses menys atractives que podria haver vist mai. Obviant, però, la imatge i sabedor que allò que importa és l’interior. Em vaig afiliar al Bloc. Vindrien temps difícils, sobretot el Compromís i l’humiliació i insult que suposava per al Bloc la manera com ens va tractar EUPV-PCE, però vam resistir al partit. Eixes eleccions locals suposaren un segon cop, dur, per a mi. Al 2003 un centenar de vots ens va privar que Antoni Fas fóra el primer regidor nacionalista a la Vall, i ara, quatre anys després, ni amb el pacte amb l’Esquerra Unida d’Olímpia Aznar ho aconseguíem. Al 2003 vaig plorar molt, al 2007 vaig mirar les cares dels meus companys i em va saber immensament greu per ells, i els vaig anar a buscar els entrepans i els vaig tractar d’animar. Antoni sempre somreia, i eixa nit també somreia. Els vaig jurar que al 2011 estava tot guanyat, que no patiren.
Durant un any vaig estar allunyadíssim de la política activa, centrat en la finalització dels meus estudis (cosa que no trau que fóra una de les mosques colloneres del darrer Congrés del Bloc Jove, un dia parlarem d’això), mentre el Bloc continuava el seu viratge cap a eixe amplíssim espectre de població que es disputaven EUPV-PCE i el PCPE.
Acabades les tasques que em tenien tan preocupat vaig retornar amb ganes al món polític, primer, donant el meu suport a la gent del Bloc Valencianista de cara a valencianitzar un partit que no sabíem ben bé on anava i que necessitava de missatge propi i amb voluntat de masses ràpidament, i després amb la realització del Congrés del Bloc Jove de la Plana Baixa, trencant un periode d’anys i anys sense Executiva Comarcal, en teníem una de real i present. Aleshores, és a dir, ara, arribava la ponència i tot el debat precongressual. Malgrat que Morera ja m’havia tranquil·litzat durant els darrers premis Octubre, el llegir el que anava a ser el full de ruta del Bloc em va traure un pes enorme del pit.
Ja era hora.
Sembla que el Bloc vaja camí de ser el d’aquell camí esperançador del 2003, aquell de la il·lusió. Aquell que treballava en positiu, aquell que fugia de ser una crossa de ningú. Serà el Congrés de la tornada al valencianisme, que em perdone Albert Llueca –a mi sí que m’agrada–. El Congrés que molta gent esperàvem, el canvi d’imatge que necessitàvem. L’inici de la cursa al 2011 i de saber que hem d’arribar on mai havíem estat i caminant i decidint sols.
Vos deixe amb Morera parlant sobre el Congrés.
Un blog polític i d’actualitat? Reconec que no és el primer intent. El primer intent derivà cap a un blog de creació literària i el segon el vaig tancar prompte, sense massa idees i en un temps on vaig deixar de banda estos vicis per un temps (el darrer any de carrera). Ara em plantege, a la tercera, un blog d’actualitat. A la tercera va la vençuda, diuen. Sincerament, l’entorn wordpress m’ha semblat magnífic i superior a tot el que havia trobat. Seriós i agradable alhora. Per què A la meua? No espereu opinions sempre políticament correctes ni jocs de paraules. M’agrada la sinceritat, encara que sé que et crea més problemes a primeres, estic convençut que a la llarga val la pena. I ara, després de les ratlles d’inauguració (llàstima que ací no hi haja cintes que tallar ni cava), espere que vos agrade el que vaja penjant ací, o que ho llegiu, si més no.
