
A les eleccions locals del 2007 algunes persones sense massa consideració per mantindre la Vall neta van plenar el poble d’adhesius, reclamant “¡terrenos para el hospital ya!”. El més trist no és que una colla de desfaenats embrute tot el poble (i que un d’ells s’atrevisca a donar la cara com a president de no sé quina plataforma) sinò la seua forma de jugar en els sentiments de la gent.
El que dóna ràbia és que tota esta colla d’interessats s’aprofite de la bona voluntat de centenars de persones de la Vall que per qüestions de malaltia, a sovint derivades de l’edat, necessiten anar al metge a l’hospital. El que és realment trist és que s’aprofiten d’això, sobretot quan, per exemple, la culpa del transport públic penós (per no dir un altre adjectiu) que tenim al poble és bàsicament d’ells, del PP i del PSOE. Perquè la Vall s’ha instaurat en l’immobilisme des de fa molt i ens quedem fora dels projectes de transport metropolità de la Plana ara sense que cap dels nostres polítics diga res, i, mai millor dit, tornem a perdre el tren del transport públic, com fa desenes d’anys. Enlloc d’això, discuteixen de banalitats o de qui havia de sentar-se i qui no a la taula presidencial del sopar de caldereta de les festes de Sant Vicent.

Cada matí caminet a l'Estació del... Parc?
Però no dubteu que, al 2011, tornaran a donar la llanda amb la trola de l’hospital des d’una banda i amb plans de ZP per una altra. I eixe hospital que anaven a començar el dia després de les eleccions igual té una primera pedra posada en maig del 2011, tractant d’enganyar a tots de nou. I mentrestant, de collonades com fer carrers i carrers on només hi ha solars que plenen d’enllumenat públic (el paguem entre tots), quan encara queden desenes de solars al Polígon III per fer, no se’n cansen.
I haurà passat una legislatura i tindrem carrers i faroles en llocs on abans teníem muntanya o camp, i serà una desgràcia pels mosquits i una oportunitat per donar faena als dragons. Mentrestant cada matí faça fred o calor desenes de persones han d’embarcar-se en autobusos amb un horari penós de cara a l’Hospital de la Plana. I podríem fer un exercici de memòria i que algú ens diguera que perquè no va lluitar com tocava quan tocava i no tenim hospital encara.

